La Ribera d'Ebre, paisatge i fauna.

Els boscos de ribera formen a les zones mediterrànies unes comunitats particularment riques d'espècies arbòries caducifòlies que destaquem enmig de la resta de comunitats per tenir una disponibilitat d'aigua molt superior a elles. I en aquesta comarca és on podrem trobar alguns els exemples més interessants de tot el país d’aquest tipus d’ambients. Hi podrem diferenciar quatre tipus de boscos de ribera: -L'Albereda Vinco-Populetum albae, situada només a les parts baixes. -L'Omeda, un bosquet caducifoli que ocupa alguns cursos d'aigua on se situa immediatament seguit de L’Albereda, en tenir menys requeriment hídric. Actualment, l'Omeda és greument amenaçada d'extinció degut a la grafiosi, una malaltia que està delmant l'espècie a tot Europa. -La Salzeda, amb Sargues Salix eleagnos i Freixes Fraxinus angustifolia, ocupa el mateix curs dels rius i les torrenteres, és el característic bosc els arbres del qual són dins mateix de l'aigua. Finalment, ...

Un bosc caducifoli típic té un aspecte que varia totalment de manera estacional: són boscos tristos i descolorits a l'hivern, sense fulles, però plens de vida i alegria a la primavera. És a la tardor quan arriba l'aspecte més bell d'aquest bosc, amb tonalitats vermelles, grogues i ocres. Val a dir, però, que aquest bosc no es presenta en un estat natural a la comarca, mentre que molt sovint el podrem observar més degradat, en forma d'una pineda de Pi roig amb abundància d’aurons i blades. Començant la fauna pels invertebrats, hem de parlar d'un insecte, concretament un coleòpter, que a més, és estrictament protegit. És el Banyariquer del roure Cerambyx cerdo. Un insecte que es farà palès si observem els grans forats que fa en els arbres morts o a les branques caigudes. Un altre insecte interessant, sens dubte, és la papallona Donzella d'ones Euphydryas aurinia, estrictament protegida. Es tracta d'un lepidòpter de la família Nymphalidae, que trobarem quasi e...

Ens trobarem aquí amb els dos ambients més freqüents i característics de la comarca, de fet, es tracta del boscos més abundants amb diferència, i sembla una mica il·lògic de no haver separat les pinedes dels alzinars, però cal no oblidar que estem davant d’un treball eminentment faunístic, i, si ens centrem en la fauna, veurem que, curiosament no es produeixen grans diferències entre aquests dos boscos tan clarament diversos botànicament i paisatgística, i hi podrem observar gairebé les mateixes espècies vertebrades a qualsevol pineda o alzinar. En canvi, la separació entre boscos caducifolis i peremnifolis des del punt de vista faunístic sí que és molt clara, ja que la pèrdua de fulla a l’hivern suposa una desprotecció i manca d’aliment que marca una diferència claríssima a l’hora de l’ocupament per a moltíssimes espècies, com veurem. Així, hi trobarem major abundància d'espècies hivernals i sedentàries que d'estivals. Això no obstant, cal destacar que, a més, tots els ambien...

A la comarca de la Ribera hi trobem una vegetació molt ben conservada en algunes zones, i fortament alterada en altres, alguns racons que corresponen de forma quasi exacta a la vegetació natural que hom espera trobar a la zona per raó de la seva situació geogràfica, alçada i climatologia. En altres zones, es nota fortament l’acció humana, ja sigui en forma de tractaments silvícoles, incendis forestals (que pràcticament sempre són per causes humanes) o transformació en zona agrícola. Aquest fet és degut a la baixa ocupació humana que des de sempre han tingut aquestes terres, accentuada encara més en els darrers anys. Així, podem observar que els conreus envolten les muntanyes i s'hi troben en estretes franges al voltant dels nuclis habitats a l'interior del massís. Bàsicament, la cobertura vegetal de la comarca és formada per boscos, alterats en major o menor grau, i esquitxats amb les discontinuïtats de les cingleres, els roquissars les tarteres i les riberes. També hi trobem e...

Aquest vol ser l' apartat més important d'aquest llibre, on es concentri la major part de la informació interessant i, fins i tot potser, novedosa, d'aquest treball. Som conscients del risc que suposa "encasellar" una cosa tant poc propensa a això com ho són els éssers vius, però hem cregut que aquesta classificació per hàbitats serà la més pràctica i útil per a poder accedir de forma senzilla al coneixement de la fauna. Així, mentre tinguem clares les limitacions d' aquest encasellament, ens serà útil per a intentar visualitzar o detectar una espècie amb el menor nombre de visites infructuoses. Queda clar, doncs, que aquesta presentació serà especialment agraïda per als menys experts, tot obeint a la gran dosi de vocació divulgativa de la guia que teniu a les mans. Com hem dit, però, aquest sistema és viciat des del seu origen per moltes limitacions. És clar que els animals no poden ser limitats a un determinat hàbitat, potser el cas més exagerat és el dels o...

El clima predominant és mediterrani litoral al sud del Pas de l’Ase, amb estius calorosos i secs i hiverns freds; la temperatura mitjana és d’uns 15 graus, però amb una gran oscil·lació. I mediterrani continental sec al nord, amb menys precipitació, uns 400 mm contra els 450 mm de la zona sud) i temperatures més extremes. Les precipitacions assoleixen els seus valors màxims a la tardor i el seu mínim a l’estiu, amb temporades de sequera dels seus tres mesos. Però sempre, en el total, són escasses. Els vents hi són freqüents, concretament el cerç o serè i el migjorn son els que tindrem més sovint. Destaca especialment la freqüència de boires a la vora del riu a l’hivern. Una característica molt remarcable és la boira que es produeix cada any a l’hivern, provocada per la morfologia del paisatge, la coneguda “Cubeta de Móra” La insolació oscil·la entre les 4,8 hores del desembre i les 10,8 del juliol, s'entén que estem parlant de mitjana diària d'hores de sol al mes.

Des del punt de vista geològic, podem dir que a la Ribera d’Ebre hi trobem des de materials molt antics, del triàsic, a la zona sud (més avall del Pas de l’Ase) fins a uns de molt més moderns, quaternaris, al llarg del curs de l’Ebre. Òbviament, el Pas de l’Ase és el punt més important de la comarca des del punt de vista geològic, format a l’era terciària. Aquest fenòmen geològic separa clarament una zona amb materials terciaris, al nord, d’una fonamentada en materials triàsics i juràssics, al sud. A les vores del riu i als vessants de les muntanyes thi trobem els materials més moderns, de l’era quaternària. Més recentment, s’hi ha format meandres com el de Flix i un petit delta a Miravet. Podem destacar aquests punts com als més interessants pel que fa a la seva influència en la biodiversitat.