Entrades

Bibliografia.

Imatge
- Bang, P. et al (1975). Huellas y señales de los animales de Europa. Omega. Barcelona - Brown. R. et al (1989). Trace e segni degli uccelli d'Europa. Franco Muzzio. Pàdova - Corbet, G. et al (1982). Manual de los mamíferos de España y Europa. Omega. Barcelona - Diversos autors. (1987). Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Barcelona - Domingo, M. (1988). Els ocells al Camp de Tarragona. Centre de Lectura. Reus - Domingo, M. i T. Borau (1997). Muntanyes de Prades. Paisatge i Fauna. Cossetània. Valls. - Folch, R. Et. Al. (1988). Natura, ús o abús. Llibre blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans. Barcino, Barcelona. - Folch. R. (1981). La vegetació dels Països Catalans. Ketres. Barcelona - Forsman, D. (1999). The raptors of europe and Middle East. Poyser. London. - Génsböl, B. (1989). Collins guide to the Birds of Prey of Britain and Europe, North Africa and the Middle East. Collins. London. - Gosàlbez, J. (1987). Insectívors i rosegadors de Catal
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Resum.

Imatge
S'estudia el poblament faunístic de la Ribera d’Ebre des de principis de 2010 fins avui, amb un seguiment diversificat. En alguns casos, se censen i/o es controla l'èxit reproductor i l'alimentació de diverses espècies, sobretot rapinyaires. S'exposen els resultats en forma amena i didàctica, relacionant cada animal amb un ambient determinat dels set principals que es poden trobar al la comarca. Els hàbitats són a més descrits i comentats de forma entenedora. Ajudats sempre de fotografies de les espècies més representatives. Tant les dades com les fotografies han estat totes obtingudes pel mateix autor al llarg d'aquests anys. Però també s’ha fet un buidatge de la bibliografia existent, per a aconseguir, a més, d'exposar també una llista comentada, amb un interès més científic, on trobarem detallat l'hàbitat, l’estatus i la fenologia de 12 espècies de peixos, 11 d'amfibis, 20 de rèptils, 38 de mamífers i més de 206 d'ocells que hem pogut observar
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Llista comentada.

Imatge
En aquest annex intentarem de donar tota la informació recollida de forma directa a les nostres recerques a la zona. És evident que el grup més conegut és el dels ocells, en aquest ens hem nodrit quasi exclusivament de dades pròpies. En els altres grups, ultra les nostres dades, hem cercat fonts bibliogràfiques que ens han ajudat molt, especialment, per exemple, en quiròpters (M). Val a dir que hem volgut donar la màxima importància als noms populars dels animals a la muntanya. Creiem que aquest és un valuós patrimoni cultural que paga la pena de donar a conèixer i preservar, tant com la mateixa fauna. Així, tant a l'interior del text com al llistat, hom es referirà a cada espècie pel nom popular i el científic, quan això sigui possible. En el llistat es donarà informació variable segons el grup taxonòmic. Per als ocells, es donarà abundància i fenologia. Per als mamífers, peixos, amfibis i rèptils, sols s'esmentarà l'abundància. Malgrat que aquest és un llistat de vertebr
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Conservació.

Imatge
Amb aquest treball esperem haver contribuït en el convenciment que la Ribera d’Ebre presenta uns importantíssims valors naturals que la fan mereixedora d'una gran atenció conservacionista. Però creiem que aquest convenciment ja es prou estès, no solament des del punt de vista biogeogràfic, sinó des del punt de vista botànic, geològic, paisatgístic, històric, etc. És clar i evident que, parlant amb qualsevol persona que tingui un mínim coneixement naturalístic, geogràfic i històric del nostre país podrem constatar la seva consciència que les Terres de l’Ebre són una de les grans unitats de la màxima importància. Tot el que hem dit adquireix molt més valor si tenim en compte que estan situades a les comarques meridionals, on representen, encara més, una illa natural i forestal de conservació totalment imprescindible. Per a veure-ho encara més clar, sols cal que observem els espais explícitament protegits al nostre país, els Parcs Naturals i el "Parc Nacional", fàcilment po
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Garrigues, brolles i prats.

Imatge
Finalment, anem a un hàbitat cada cop més freqüent degut a diversos factors, com veurem, són els matollars, comunitats vegetals on els arbusts són les espècies dominants. El fet que cada cop ocupin extensions més amplies és sens dubte degut a l'acció degradadora de l'home, exercida de forma continuada i amb la més gran varietat de mitjans. Això passa perquè els matollars no són més que estadis de successió dels boscos en fase de recuperació, quan aquests han estat eliminats o molt degradats. Les afectacions poden ser en forma d'incendi forestal, tallades arreu, artigues, plagues, rompudes per a conreus... La comunitat més estesa i típica és la que hem utilitzat per a donar nom al capítol, és la Garriga, dominada pel Coscoll Quercus coccifera, que es troba sobre els sols calcaris. Mentre que sobre els sols silicis la més corrent és la Brolla mediterrània d'Estepes i Brucs, amb Estepa blanca Cistus albidus, Estepa borrera Cistus salvifolius i Bruc Erica arborea. Però n&
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Conreus i zones humanitzades.

Imatge
En els conreus, evidentment, és on més es nota la influència humana sobre la vegetació. Així, les zones conreades, els descampats a l'interior de zones urbanes i els voltants de pobles , així com les vores de carreteres i camins transitats presenten uns requeriments molt especials que no agraden a moltes espècies animals, però que fan augmentar espectacularment la població d'aquelles que s'hi adapten, per raons òbvies. La presència freqüent de l'home, i la vegetació especialitzada que aquesta comporta, és un perill evident per a la fauna, ja que l'home pot maltractar-la intencionadament o no, però, per altra banda, s'hi sol trobar menjar abundant. Malgrat ser molt llunyanes a la vegetació clímax, no es pot dir que no hi hagi varietat de comunitats vegetals en aquestes zones. Són les comunitats arvenses i ruderals, molt variables, complexes i inestables. De fet, l'aparició ocasional i en petita mesura d'ambients rurals i antròpics enmig d'altres tipu
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Cingleres i roquissars.

Imatge
Aquests ambients, molt freqüents i ben representats a la comarca, són una de les característiques ecològiques més interessants i que hi afegeixen gran valor a aquestes serres ja que permeten l'assentament i nidificació de moltes espècies escasses a la resta del País i, per suposat, protegides, com veurem. El relleu tabular típic de totes les serres del sistema mediterrani, les conegudes "moles", són altiplans rodejats de cingleres per tot arreu, essent un tret destacable i distintiu al paisatge de tot el migjorn català. Hi ha diverses comunitats vegetals que viuen en aquest tipus d'ambients, totes elles, en general, minses quant a densitat degut als peculiars requeriments que exigeixen de les espècies que s'hi volen arrelar. Potser la més destacable és la comunitat de Salenca de cingle, que presideix aquesta espècie, Salix tarraconensis, un endemisme de les nostres comarques i que té als Comarca el seu màxim exponent. Encara que potser la més coneguda és la comun
Publica un comentari a l'entrada
Més informació