Bibliografia.

- Bang, P. et al (1975). Huellas y señales de los animales de Europa. Omega. Barcelona - Brown. R. et al (1989). Trace e segni degli uccelli d'Europa. Franco Muzzio. Pàdova - Corbet, G. et al (1982). Manual de los mamíferos de España y Europa. Omega. Barcelona - Diversos autors. (1987). Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Barcelona - Domingo, M. (1988). Els ocells al Camp de Tarragona. Centre de Lectura. Reus - Domingo, M. i T. Borau (1997). Muntanyes de Prades. Paisatge i Fauna. Cossetània. Valls. - Folch, R. Et. Al. (1988). Natura, ús o abús. Llibre blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans. Barcino, Barcelona. - Folch. R. (1981). La vegetació dels Països Catalans. Ketres. Barcelona - Forsman, D. (1999). The raptors of europe and Middle East. Poyser. London. - Génsböl, B. (1989). Collins guide to the Birds of Prey of Britain and Europe, North Africa and the Middle East. Collins. London. - Gosàlbez, J. (1987). Insectívors i rosegadors de Catalunya. Ketres. Barcelona - Harrison, C. (1977). Guia de campo de los nidos, huevos y polluelos de las aves de España y Europa. Omega. Barcelona - Jonsson, L. (1994). Ocells de Europa amb el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Omega. Barcelona - Llorente, G. A. Et al. (1995). Atlas dels Amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. El Brau. Barcelona. - Martínez Vilalta, A. (ed.). 2001. Anuari d’ornitologia de Catalunya. 1998. Barcelona: Grup Català d’Anellament. - Mullarney, K. Svensson, L. Et. Al. (1999). Bird Guide. Collins. London. - Muntaner, J. Et. Al. (1984). Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Ketres. Barcelona. - Riba, O. Et. Al. (1976). Geografia física dels Països Catalans. Ketres, Barcelona. - Ruiz-Olmo, J. i À. Aguilar. (1995). Els Grans mamífers i rosegadors de Catalunya i Andorra. Lynx. Barcelona. - Svensson, L. (1992). Identification guide to european passerines. Stockholm.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Garrigues, brolles i prats.

Imatge
Finalment, anem a un hàbitat cada cop més freqüent degut a diversos factors, com veurem, són els matollars, comunitats vegetals on els arbusts són les espècies dominants. El fet que cada cop ocupin extensions més amplies és sens dubte degut a l'acció degradadora de l'home, exercida de forma continuada i amb la més gran varietat de mitjans. Això passa perquè els matollars no són més que estadis de successió dels boscos en fase de recuperació, quan aquests han estat eliminats o molt degradats. Les afectacions poden ser en forma d'incendi forestal, tallades arreu, artigues, plagues, rompudes per a conreus... La comunitat més estesa i típica és la que hem utilitzat per a donar nom al capítol, és la Garriga, dominada pel Coscoll Quercus coccifera, que es troba sobre els sols calcaris. Mentre que sobre els sols silicis la més corrent és la Brolla mediterrània d'Estepes i Brucs, amb Estepa blanca Cistus albidus, Estepa borrera Cistus salvifolius i Bruc Erica arborea. Però n&
Més informació

Llista comentada.

Imatge
En aquest annex intentarem de donar tota la informació recollida de forma directa a les nostres recerques a la zona. És evident que el grup més conegut és el dels ocells, en aquest ens hem nodrit quasi exclusivament de dades pròpies. En els altres grups, ultra les nostres dades, hem cercat fonts bibliogràfiques que ens han ajudat molt, especialment, per exemple, en quiròpters (M). Val a dir que hem volgut donar la màxima importància als noms populars dels animals a la muntanya. Creiem que aquest és un valuós patrimoni cultural que paga la pena de donar a conèixer i preservar, tant com la mateixa fauna. Així, tant a l'interior del text com al llistat, hom es referirà a cada espècie pel nom popular i el científic, quan això sigui possible. En el llistat es donarà informació variable segons el grup taxonòmic. Per als ocells, es donarà abundància i fenologia. Per als mamífers, peixos, amfibis i rèptils, sols s'esmentarà l'abundància. Malgrat que aquest és un llistat de vertebr
Més informació