Conservació.

Amb aquest treball esperem haver contribuït en el convenciment que la Ribera d’Ebre presenta uns importantíssims valors naturals que la fan mereixedora d'una gran atenció conservacionista. Però creiem que aquest convenciment ja es prou estès, no solament des del punt de vista biogeogràfic, sinó des del punt de vista botànic, geològic, paisatgístic, històric, etc. És clar i evident que, parlant amb qualsevol persona que tingui un mínim coneixement naturalístic, geogràfic i històric del nostre país podrem constatar la seva consciència que les Terres de l’Ebre són una de les grans unitats de la màxima importància. Tot el que hem dit adquireix molt més valor si tenim en compte que estan situades a les comarques meridionals, on representen, encara més, una illa natural i forestal de conservació totalment imprescindible. Per a veure-ho encara més clar, sols cal que observem els espais explícitament protegits al nostre país, els Parcs Naturals i el "Parc Nacional", fàcilment podrem comprovar que tots es concentren a la meitat nord de la nostra geografia. Veiem, doncs, que el no reconeixement dels grans valors naturals de les coarques del sud, com la Ribera d’Ebre, és un fet més que se suma al gran desequilibri territorial que, entre tots, estem fomentant per a Catalunya. Poc a poc, anem afermant cada cop més la idea que hi ha una zona a conservar, turística i bella, una zona per a viure, i una tercera zona per a les indústries perilloses, els residus industrials, les centrals nuclears i altres "meravelles". No cal dir en quina de les tres grans zones podem enquadrar les comarques meridionals.