Geologia.

Des del punt de vista geològic, podem dir que a la Ribera d’Ebre hi trobem des de materials molt antics, del triàsic, a la zona sud (més avall del Pas de l’Ase) fins a uns de molt més moderns, quaternaris, al llarg del curs de l’Ebre. Òbviament, el Pas de l’Ase és el punt més important de la comarca des del punt de vista geològic, format a l’era terciària. Aquest fenòmen geològic separa clarament una zona amb materials terciaris, al nord, d’una fonamentada en materials triàsics i juràssics, al sud. A les vores del riu i als vessants de les muntanyes thi trobem els materials més moderns, de l’era quaternària. Més recentment, s’hi ha format meandres com el de Flix i un petit delta a Miravet. Podem destacar aquests punts com als més interessants pel que fa a la seva influència en la biodiversitat.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Bibliografia.

Imatge
- Bang, P. et al (1975). Huellas y señales de los animales de Europa. Omega. Barcelona - Brown. R. et al (1989). Trace e segni degli uccelli d'Europa. Franco Muzzio. Pàdova - Corbet, G. et al (1982). Manual de los mamíferos de España y Europa. Omega. Barcelona - Diversos autors. (1987). Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Barcelona - Domingo, M. (1988). Els ocells al Camp de Tarragona. Centre de Lectura. Reus - Domingo, M. i T. Borau (1997). Muntanyes de Prades. Paisatge i Fauna. Cossetània. Valls. - Folch, R. Et. Al. (1988). Natura, ús o abús. Llibre blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans. Barcino, Barcelona. - Folch. R. (1981). La vegetació dels Països Catalans. Ketres. Barcelona - Forsman, D. (1999). The raptors of europe and Middle East. Poyser. London. - Génsböl, B. (1989). Collins guide to the Birds of Prey of Britain and Europe, North Africa and the Middle East. Collins. London. - Gosàlbez, J. (1987). Insectívors i rosegadors de Catal
Més informació

Resum.

Imatge
S'estudia el poblament faunístic de la Ribera d’Ebre des de principis de 2010 fins avui, amb un seguiment diversificat. En alguns casos, se censen i/o es controla l'èxit reproductor i l'alimentació de diverses espècies, sobretot rapinyaires. S'exposen els resultats en forma amena i didàctica, relacionant cada animal amb un ambient determinat dels set principals que es poden trobar al la comarca. Els hàbitats són a més descrits i comentats de forma entenedora. Ajudats sempre de fotografies de les espècies més representatives. Tant les dades com les fotografies han estat totes obtingudes pel mateix autor al llarg d'aquests anys. Però també s’ha fet un buidatge de la bibliografia existent, per a aconseguir, a més, d'exposar també una llista comentada, amb un interès més científic, on trobarem detallat l'hàbitat, l’estatus i la fenologia de 12 espècies de peixos, 11 d'amfibis, 20 de rèptils, 38 de mamífers i més de 206 d'ocells que hem pogut observar
Més informació

Conservació.

Imatge
Amb aquest treball esperem haver contribuït en el convenciment que la Ribera d’Ebre presenta uns importantíssims valors naturals que la fan mereixedora d'una gran atenció conservacionista. Però creiem que aquest convenciment ja es prou estès, no solament des del punt de vista biogeogràfic, sinó des del punt de vista botànic, geològic, paisatgístic, històric, etc. És clar i evident que, parlant amb qualsevol persona que tingui un mínim coneixement naturalístic, geogràfic i històric del nostre país podrem constatar la seva consciència que les Terres de l’Ebre són una de les grans unitats de la màxima importància. Tot el que hem dit adquireix molt més valor si tenim en compte que estan situades a les comarques meridionals, on representen, encara més, una illa natural i forestal de conservació totalment imprescindible. Per a veure-ho encara més clar, sols cal que observem els espais explícitament protegits al nostre país, els Parcs Naturals i el "Parc Nacional", fàcilment po
Més informació