Vegetació.

A la comarca de la Ribera hi trobem una vegetació molt ben conservada en algunes zones, i fortament alterada en altres, alguns racons que corresponen de forma quasi exacta a la vegetació natural que hom espera trobar a la zona per raó de la seva situació geogràfica, alçada i climatologia. En altres zones, es nota fortament l’acció humana, ja sigui en forma de tractaments silvícoles, incendis forestals (que pràcticament sempre són per causes humanes) o transformació en zona agrícola. Aquest fet és degut a la baixa ocupació humana que des de sempre han tingut aquestes terres, accentuada encara més en els darrers anys. Així, podem observar que els conreus envolten les muntanyes i s'hi troben en estretes franges al voltant dels nuclis habitats a l'interior del massís. Bàsicament, la cobertura vegetal de la comarca és formada per boscos, alterats en major o menor grau, i esquitxats amb les discontinuïtats de les cingleres, els roquissars les tarteres i les riberes. També hi trobem extenses zones on no es desenvolupa el bosc i sols es presenta una esclarissada vegetació de brolles i màquies, ja sigui per la destrucció del bosc anterior o per altres condicionaments de diverses menes, com ara climàtics. Però el que sens dubta destaca més és la presència de bosc de ribera, lògicament, a les dues vores del riu. Resten zones perfectament conservades d’aquesta mena d’hàbitats, probablement els millors exemples a Catalunya. especialment interessants les reserves naturals de les Illes de l’Ebre, que s’escampen amunt i avall al llag del seu curs. Entrant més a fons en la descripció dels boscos, podem dir que s' hi troba representada especialment la pineda de Pi blanc. Un bosc baix i generalment clar, que té un problema greu amb el seu elevat pirofitisme. Malgrat això, aquesta mena de bosc de vegades presenta una riquesa faunística més gran que altres tipus de bosc més espectaculars i estèticament més bells. En aquest punt destacarem la presència abundant de vesc, cosa no tan corrent a altres comarques del nostre País. En menor extensió, s'hi troben també pinedes de pinassa Pinus nigra, de pinastre Pinus pinaster, en la seva majoria, introduïts per l'home per al seu aprofitament forestal. Una particularitat que no podem oblidar és un dels únics, i per descomptat el millor exemple, de bosc de Teix, a Rasquera, un indret que de ben segur pafga la pena de visitar. A les obagues, de vegades als punts alts, però més correntment a les fondalades i barrancs, podem observar teixedes Taxus baccata amb abundància de grèvol Ilex aquifolium, comunitat que sempre ocupa extensions molt reduïdes i que ha de ser protegida contra qualsevol explotació. Una particularitat que no podem oblidar és un dels únics, i per descomptat el millor exemple, de bosc de Teix a Catalunya, la teixeda de Cosp, a Rasquera, un indret que de ben segur paga la pena de visitar. Ja hem dit que potser la particularitat més interessant de la comarca des del punt de vista botànic són els boscos de ribera, en aquest sentit, podem parlar d’alberedes, salzedes, omedes, tamarigars...són probablement els hàbitats amb més biodiversitat de la comarca. No ens estendrem en la descripció de les comunitats de talla més petita, com ara brolles o prats, ja que ens ocuparia una extensió que no correspon a la intenció d'aquest llibre, adreçat bàsicament a la descripció del poblament faunístic de La comarca. Però sí que cal parlar dels canyissars, amb canyís i boga. Ambients inundats que també ens proveuen d’una gran varietat i quantitat de fauna. També direm, a tall de cloenda d'aquest capítol, que hi ha representats a la zona una sèrie d' endemismes, així podem parlar de Sedum elegans, Galium rotundufolium, Spergularia segetalis, Lavandula pendunculata, Minuartia dichotoma, Senecio doria, Evax pygaea, Jasione crispa, Cistus populifolius, Salix tarraconensis, etc.