Introducció.

Abans de començar, creiem el nostre deure de justificar una mica el títol d’aquest bloc. Ja que hi hem donat molts tombs per a arribar al resultat final. L’any 1998, juntament amb el company de feina, i no obstant amic, Toni Borau, vam editar a Cossetània el llibre “Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna”. La idea era ressaltar el patrimoni natural d’una zona tan estimada per nosaltres des de ben petits, i tant desconeguda per a la majoria de la població de Catalunya, com ho eren les muntanyes de Prades. Aquell massís, on vam començar a donar els primers passos com a naturalistes, conté uns grans valors i particularitats tant des del punt de vista faunístic com botànic i paisatgístic, fins i tot social i històric, alguns d’ells totalment endèmics a nivell nacional. És ben evident que la nostra formació i el nostre currículum fa que el tema del qual podem parlar amb una mica més de propietat sigui el de la fauna, especialment els ocells. D’aquesta manera, hem estat temptats de treballar un llibre intitulat, per exemple, “Els ocells de la comarca de la Ribera d’Ebre”, a l’estil d’anteriors treballs nostres sobre l’Alt Camp, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà o el Pallars Sobirà. Però ens ha semblat injust oblidar la importància que té la comarca com a paisatge i hem preferit animar a la resta de la població del nostre país, gran desconeixedora d’aquest racó tan bell, a descobrir-la oferint-los suggeriments d’excursions i imatges de la seva geografia. Així doncs, el més lògic era, ja que continuem amb l’esperit del nostre lluibre sobre les muntanyes de Prades, és que també continuéssim amb el títol. La Ribera d’Ebre, és una comarca fronterera de Catalunya, si anem més al sud, ja hi tenim el País Valencià, més cap a l’oest, Aragó, i cap a l’est, la Mediterrània. Així és que per poc que correm, la passem de llarg per les seves importants infraestructures sense haver pogut gaudir de la seva impressionant bellesa. I és que aquestes vies de pas no transcorren precisament per les seves millors zones, i ens en podem emportar una impressió errònia si no ens molestem a desviar-nos una mica de la ruta de pas que ens indica el navegador. De fet, si preguntem a qualsevol habitant de la Catalunya més al nord del Francolí per la Ribera d’Ebre, molt probablement sols els sonarà la central nuclear d’Ascó i, si és naturalista, la reserva natural de Sebes. I prou! Un cop aclarit el títol, o part d’ell, anirem al gra. La Ribera d’Ebre és una comarca que aporta a Catalunya un punt important d’interès i biodiversitat. Aquesta afirmació la podem fonamentar en molts aspectes, els valors de la comarca són molt grans i cobreixen qualsevol punt de vista, des del social i històric, amb la gran importància que té com a nucli aglutinador de totes les comunitats autònomes en què s’ha dividit per raons històriques el nostre país, fins al botànic, amb la presència d’algunes espècie botàniques endèmiques o semi-endèmiques, com el Limonium ilergabonum, endemisme mundial sols present a Flix. Passant pel cultural, estètic, educatiu, faunístic i, fins i tot, econòmic. Aquest modest treball pretén només ser una eina més per a la conscienciació i la divulgació dels grans valors naturals i culturals d’aquesta comarca, que han impressionat per la seva grandiositat i riquesa faunística la vocació naturalística de l’autor, i ha servit per a continuar en la seva evolució en el coneixement de la Natura de les nostres terres com a santuari per al gaudi i l’aprenentatge i li han proporcionat la durant uns anys l’activitat professional en el món de la protecció de la natura, exercint com a Cap d’Àrea Bàsica del Cos d’Agents Rurals entre els anys 20017 i 20XX. Així doncs, vol ser un sincer agraïment i homenatge, fets amb el cor a la mà i amb tot el coneixement que ens han donat els seus racons i els seus espais inacabables. El llibre que teniu a les mans, davant la gran quantitat de possibilitats que sen's presentaven, ha optat per una distribució molt ecològica, una distribució per hàbitats. Una distribució que va demostrar-se molt útil en el nostre anterior treball “Muntanyes de Prades, Paisatge i Fauna”, publicat en aquesta mateixa editorial. Hem escollit els set hàbitat més representatius de la comarca i dins cadascun d'ells hi hem traçat els itineraris més adients i totes les seves particularitats faunístiques, botàniques, etc. Aquesta distribució ens permetrà de destacar les espècies més importants i les més abundants en el seu ambient més característic, però podria dificultar al lector la recerca d'un determinat ocell, per exemple. Aquest problema el resoldrem amb índex alfabètics temàtics, però també amb la part més científica del llibre, la llista comentada de tots els vertebrats, ordenada de forma taxonòmica i on s 'expressa la situació, la fenologia, els noms i els hàbitat més característics, on el podem trobar. Un apartat força important és el de les il·lustracions, en aquest aspecte, hem intentat de cobrir tots els paisatges i totes les espècies més indispensables. Sempre que hem pogut, ens hem assortit de fotografies pròpies, algunes d'elles les hem hagut d'aconseguir expressament per aquest llibre. En l'apartat d'itineraris, al final de cada hàbitat hem inclòs una excursió per l'indret on aquest és més representatiu. S'ha obviat el pertanyent als ambients antròpics perquè sols cal fer un tomb als voltants de qualsevol dels pobles de la zona, especialment recomanem, és clar, la visita a Tivissa i els seus voltants, un poble magnífic des de qualsevol aspecte, però sobretot pel gran respecte i amor que expressa envers el seu entorn natural. En els habitants dels poblets de la comarca, gent senzilla i ferma, trobem una saviesa natural enorme, una consciència ecològica exemplar i que fa posar en dubte el concepte que sovint es té a la ciutat de la gent del camp, segons el qual aquests darrers no saben apreciar allò que tenen. Qui tingui la iniciativa de passar uns dies a la Ribera, a part de gaudir enormement de la tranquil·litat, la bona cuina i el magnífic paisatge, comprovarà que això no és cert. Hi ha molts pobles excel·lentment conservats i de visita obligada, com ara Rasquera, i la Palma d’Ebre, Ginestar, Llaberia o Miravet. Tots els recorreguts són a peu, amb una durada de 3 a 5 hores, per tal de poder observar amb tranquil·litat el paisatge i la fauna que ens envolta. S'ha intentat d'evitar de passar per pistes forestals i carreteres, cosa que no sempre ha estat possible. Aquestes excursions estan repartides per tota la comarca i l'inici, que sempre coincideix amb l'arribada, se situa en algun dels seus pobles. Amb aquests itineraris, i amb l 'ajut del plànol, esperem que la guia us serveixi per a introduir-vos de manera efectiva i amena en el coneixement dels ambients naturals de la Ribera d’Ebre.