Activitats i assentament humà.

Com s'ha dit, la Ribera és ocupada per la humanitat des de fa molt de temps, trobem pintures rupestres a Tivissa, per exemple. Però aquest ocupament ha estat sempre pobre, és a dir, la quantitat de població ha estat i és sempre baixa. En aquest aspecte hi ha influït decisivament la duresa del clima i la dificultat de les comunicacions, deguda a la pròpia estructura geològica de l'indret. Aquesta població permanent manté, afortunadament, una bona relació amb el medi que l'envolta, parlem en línies generals, és clar. Així, trobem que l'agricultura i la ramaderia alterna amb altres aprofitaments més o menys respectuosos amb el manteniment dels ecosistemes, com ara la cacera, la pesca, l'apicultura, els aprofitaments forestals, la indústria. Totes aquestes activitats es poden perpetuar i, ben gestionades, han de permetre el manteniment de la zona tal i com l’hem trobada. Les activitats de lleure i esportives requereixen, en canvi, d'un control i un ordenament rigorós, ja que, majoritàriament, són dutes a terme per gent molt poc coneixedora del medi i, desgraciadament en massa ocasions, molt poc respectuosa amb la Natura. Sols cal parlar, per exemple, del lamentable espectacle que ofereixen les zones adients per acampades, plenes de brossa i amb el constant perill dels focs de camp, o de la "tranquil·litat" que es pot respirar caminant per qualsevol de les típiques travesses cada cop més transitades per motos tot terreny. Cal dir, no obstant això que algunes d'aquestes activitats ja es regulen des de fa temps de forma força eficaç, com ara l'escalada en roca, la observació d’espècies protegides, la circulació motoritzada en el medi natural, el barranquisme, els focs de camp, la cacera, la pesca . En cada cas, per l'existència d’una normativa específica, que és diferent a cada comunitat autònoma, pel que fa a la Generalitat de Catalunya, les normatives a què ens referim són les següents: Però aquestes mateixes circumstàncies, que les han salvades de la forta degradació soferta per altres zones en altres temps, ara s'hi tornen en contra i els porten els majors perills per a la seva conservació. Ens estem referint a la proliferació d’equipaments industrials , en menor mesura, a la moda dels circuits amb vehicles tot terreny, ja sigui cotxes, motos o quads. Quant al primer fet, hem de parlar de la forma com es volen implantar les infraestructures de producció d’energia elèctrica renovable, totalment incoherent, a base de grans instal·lacions amb molt d’impacte ecològic i paisatgístic i sense tenir en compte ni tan sols la consideració d’espais d’interès natural. Com si no n’hi hagués prou amb una de les dues úniques centrals nuclears del País present a la comarca. A més d’això, sumem una gradual generalització de carreteres i vies de comunicació de forma desproporcionada i poc respectuosa amb els ambients. La proliferació de pistes forestals, la majoria d'elles totalment innecessàries, sols facilita l'accés amb vehicles a zones que, d'aquesta manera, deixen de gaudir de la tranquil·litat i la neteja que havien tingut sempre. No es dubta en cap moment que algunes d'aquestes infrastructures són imprescindibles per a millorar la qualitat de la vida dels residents, i d'altres per a lluitar contra l'altra gran plaga de la Catalunya mediterrània, els incendis forestals, però cadascuna d'aquestes obres s'hauria d'estudiar molt abans de fer-la de manera que l'impacte ecològic fos mínim i, el que és més important, que s'estés completament segur que és imprescindible i que no farà més nosa que servei. Finalment, tot i que ens hi hem referit superficialment, cal parlar dels incendis forestals, més encara si tenim en compte que alguns grans incendis han afectat fortament indrets concrets de la comarca, estem parlant del recent conegut de tothom gran incendi de la Torre de l’Espanyol, que va cremar milers d’hectàrees. De tota manera, encara podem considerar aquestes serres com a relativament privilegiades si les comparem amb altres de la zona mediterrània. Cal esmerçar tots els esforços necessaris per tal de lluitar contra aquesta agressió, en aquest sentit, l'administració hi posa una gran part, però és indubtable que, sense l'ajut de tots, mai no tindrem el futur assegurat, no oblidem que la gran majoria dels incendis són provocats pels humans de forma directa o indirecta, encara que quasi sempre per negligències, i no intencionadament, com hom creu habitualment.